Destaquem

El Tribunal Suprem, en Sentència nº 338/2017, dictada el dia 20 d’abril de 2017, ha reiterat la resolució emesa en la seva Sentència nº 246/2017, de 23 de març de 2017, consistent en declarar que el registre de la jornada diària dels treballadors únicament és obligatori en els casos en que es realitzen hores extraordinàries, en el cas dels treballadors a temps parcial i en el cas de supòsits especials, com són els treballadors mòbils (sectors del transport, el comerç i l’hostaleria, entre d’altres).

Es sosté una interpretació contrària a l’efectuada per l’Audiència Nacional i la Inspecció de Treball de la Seguretat Social, que interpretant d’una forma extensa l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, consideren que el registre de jornada diària dels treballadors s’ha d’efectuar independentment que es facin o no hores extraordinàries, com es fixa en la Instrucció de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social Núm. 3/2016 sobre la “Intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries”.

Aquesta segona sentència del Tribunal Suprem crea jurisprudència en la no obligatorietat del registre de jornada dels treballadors contractats a temps complert i que no realitzen hores extraordinàries.

Tot sembla indicar que la Inspecció de Treball haurà d’adaptar la seva Instrucció sobre el control del temps de treball i es centrarà en controlar la realització d’hores extraordinàries, el registre de jornada dels treballadors a temps parcial en base a l’article 12.4 de l’Estatut dels Treballadors i el registre de jornada específic previst pels treballadors mòbils, en l’article 10 bis del Reial Decret 1561/1995. D’aquesta forma, la Inspecció seguirà controlant l’excés en la realització d’hores extraordinàries, el seu encobriment dins la nòmina i el frau en la jornada dels treballadors a temps parcial.