La FCAC posa de relleu la importància de l'activitat agrària per reduir l'efecte dels incendis forestals

Davant de l’incendi que està afectant a les comarques de la Conca de Barberà i l’Anoia la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) volem, en primer lloc, mostrar la nostra solidaritat amb la gent de les poblacions afectades i agrair la tasca dels serveis d’extinció.

Cal tenir en compte que, una vegada més, els pagesos i ramaders estan contribuint, des del primer moment, de forma molt efectiva, a la lluita contra el foc. Es constata que els camps de conreu en producció actuen com a tallafocs i redueixen l’impacte d’un incendi. Per contra, els camps de conreu abandonats i els boscos sense gestió forestal, com els de les zones cremades, n’intensifiquen de manera molt important els efectes.

El fet que l’activitat forestal no sigui rendible implica que s’incrementi la massa combustible i l’abandonament de l’activitat comporta la desaparició de camins que haurien ajudat en les tasques d’extinció. Aquesta situació es veu agreujada, molts cops, per la dificultat en la tramitació de plans de gestió forestal.

Des de la cooperativa Agropecuària Coperal de Santa Coloma de Queralt, s’informa que un 40% de la superfície de cereal afectada per l’incendi (unes 350 hectàrees) estava encara per collir i que l’incendi ha cremat una nau de porcs d’engreix de 400 animals.

L’abandonament de l’activitat agrària per manca de rendibilitat i, com a conseqüència d’això, la manca de relleu generacional, és un factor que agreuja de forma molt important els efectes d’un incendi. Des de la Federació estimem, per exemple, que en els últims vuit anys s’han abandonat, en diferents zones de Catalunya, 5.500 hectàrees de conreu de fruita seca, principalment d’ametller de secà situat en les zones més marginals i amb menor aptitud agronòmica, en gran mesura degut a la desaparició d’una part dels ajuts directes a aquest conreu.

Per un país viu i equilibrat calen pagesos i ramaders al territori. I cal que puguin viure dignament de la seva activitat. Les cooperatives agràries com a empreses propietat dels pagesos són entitats que generen riquesa allà on es troben, no es deslocalitzen i contribueixen a l’arrelament de la població i a l’equilibri territorial. Transformant i comercialitzant els productes dels seus socis les cooperatives posen a disposició dels consumidors productes de qualitat i de proximitat. Com va dir algú, cada vegada que anem a comprar estem decidint en quin país volem viure.