La FCAC, distingida amb la Creu de Sant Jordi

Coincidint amb el 40è aniversari de l’entitat, el Govern de la Generalitat ha anunciat avui que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha estat mereixedora de la Creu de Sant Jordi en reconeixement als seus “principis i valors, que enriqueixen un sector que, des de l’economia social, contribueix a un creixement econòmic responsable, sostenible i integrador socialment i territorialment”.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, destaca que “des de 1983, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa per potenciar el creixement i la competitivitat del sector cooperatiu agroalimentari des del compromís social i la sostenibilitat, alhora que ho fa extensiu al conjunt de la població agrària i del món rural. Entenem aquesta distinció com un reconeixement a 40 anys de feina contínua que voldria agrair als successius presidents i membres de consell rector i a tots els treballadors i treballadores de la Federació, així com a les persones vinculades a les cooperatives sòcies”.                                                                                                                      

En aquest sentit, la FCAC –que, al 2013, va rebre la Placa al treball President Macià en la categoria de responsabilitat social empresarial– vetlla per l’impacte social, la cooperació, la solidaritat, la protecció del medi ambient i el territori. Alhora, defensa i promociona el consum de producte cooperatiu català, reivindicant-ne la qualitat i proximitat, per la seva vocació de fer país.

Les 193 cooperatives de la FCAC aglutinen 28.800 socis i sòcies, tenen presència a gairebé 300 municipis catalans i aporten el 33% de la Producció Final Agrària de Catalunya

Les 193 cooperatives agràries de la FCAC representen 28.800 socis i les seves famílies, tenen presència a gairebé 300 municipis i aporten el 33% de la Producció Final Agrària de Catalunya (55% agrícola i 24% ramadera). Actualment, aquest sector, que esdevé motor econòmic i social al territori, treballa per mantenir l’activitat malgrat els condicionants de la sequera i l’increment de costos.