Carregant web FCAC

Sostenibilitat mediambiental

El sector agrari compleix una funció estratègica en la conservació del medi natural i resulta clau per implementar el procés de transició energètica assolint dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides

A Catalunya, el 20% de la població habita al món rural i s’ocupa de la gestió del 80% del territori: els agricultors i ramaders són els qui viuen en aquesta àmplia superfície forestal i agrícola que ocupa la major part del país i, en conseqüència, els primers interessats a mantenir-la en les condicions més sostenibles.

La pagesia manté en bon estat els camins rurals i de les zones boscoses properes als camps, i els mateixos conreus sovint esdevenen tallafocs agrícoles que són més econòmics i eficaços que els convencionals, eviten l’erosió del sòl i formen part del paisatge.

Les cooperatives agràries i els socis i sòcies utilitzen sistemes de producció respectuosos amb el medi ambient i el benestar del bestiar, al temps que fan un ús sostenible dels recursos i eviten la desertització creant les condicions econòmiques, socials i mediambientals que contribueixen a fixar la població al territori.

Una correcta gestió agrària del territori propicia una significativa millora de la sostenibilitat i facilita l’equilibri entre les àrees urbanes i les zones rurals.

OBJECTIUS de desenvolupament sostenible

 

1 FI DE LA POBRESA

L’agricultura és el sector que més ocupació genera en el món, esdevenint la forma de vida del 40% de la població mundial. Uns 500 milions de petites explotacions agràries a tot el món proporcionen un 80% dels aliments que es consumeixen.

El sector agrari és la principal font d’ingressos i treball per a les llars de les zones rurals, també a Catalunya, on les cooperatives –que sovint s’ubiquen a zones desfavorides- ocupen a més de 4.000 treballadors. A més, les cooperatives agràries constitueixen una xarxa agroindústrial que és propietat dels socis agricultors i ramaders que esdevenen, al mateix temps, proveïdors de productes alimentaris i clients dels serveis d’aquestes empreses. Les activitats de diversificació de la cooperativa, més enllà dels socis i sòcies, s’estenen també a les seves famílies i a tots els habitants del món rural.

2 FAM ZERO, SEGURETAT ALIMENTÀRIA I AGRICULTURA SOSTENIBLE

Les cooperatives agroalimentàries ofereixen solucions clau per al desenvolupament i són vitals per a l’eliminació de la fam, l’assoliment de la seguretat alimentària, la millora de la nutrició i la promoció d’un model d’agricultura sostenible. Ara bé, cal una profunda reforma del sistema mundial d’agricultura i alimentació per poder nodrir als més de nou mil set-cents milions de persones que es preveu que viuran l’any 2050.

Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments, augmentar les inversions en la infraestructura rural, corregir distorsions comercials en els mercats agropecuaris, limitar l’extrema volatilitat dels preus dels aliments i promoure uns bons hàbits alimentaris són reptes de la societat catalana.
 

3 SALUT I BENESTAR

S’han de promoure les mesures necessàries per a una alimentació més saludable, tenint en compte que uns mals hàbits alimentaris són causa de la mort d’un nombre important de ciutadans europeus.

Cal actuar per fomentar estils de vida saludables i seguir amb pràctiques de cultiu respectuoses agroambientalment que permetin, a les cooperatives, continuar oferint a la societat productes de qualitat i amb els requisits de seguretat alimentària.
 

4 EDUCACIÓ DE QUALITAT

El cooperativisme agrari promou l’aprenentatge al llarg de la vida proporcionant educació i formació tant als seus consells rectors com als socis, equips directius i treballadors.

Per assolir aquest objectiu, les cooperatives compten amb un Fons d’educació i promoció que és irrepartible entre els socis i que té com a objectiu el reciclatge continu en els àmbits cooperatiu, empresarial, econòmic i professional.

5 IGUALTAT DE GÈNERE

En el món rural la dona viu una doble invisibilitat, pel fet de ser dona i per desenvolupar-se en un sector tradicionalment masculí. A Catalunya, les dones representen més d’un 20% del total de socis productors, però la seva presència en els òrgans de govern de les cooperatives és només del 5%.

El sector treballa per promoure una igualtat efectiva d’oportunitats entre dones i homes, entenent que es tracta d’una qüestió d’equitat però que també és un factor determinant de competitivitat empresarial i social.

6 GESTIÓ SOSTENIBLE DE L’AIGUA

El subministrament de l’aigua és fonamental per al desenvolupament de la societat i per lluitar contra la pobresa i les malalties a qualsevol part del món. El caràcter transversal de l’aigua la converteix en un recurs bàsic per al desenvolupament sostenible a nivell econòmic, social i ambiental.

A Catalunya, les cooperatives tenen un paper destacat en el compromís per contribuir a un bon estat de les masses aigua i per modernitzar els sistemes de reg i reforçar les mesures d’estalvi i eficiència de l’aigua a tots els sectors productius.
 

7 ENERGIA ASSEQUIBLE I SOSTENIBLE

La progressiva penetració de fonts renovables implementaria beneficis tant de caràcter mediambiental –amb la reducció d’emissions- com de caràcter econòmic –traduïts en la creació de llocs de treball i d’un nou teixit empresarial.

Tenint en compte que l’energia representa sobre un 60% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, el cooperativisme agrari treballa a Catalunya per promoure projectes que augmentin l’eficiència energètica en la producció d’aliments i participa d’iniciatives basades en el model d’economia circular.
 

8 TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC

Per aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible, les societats han de crear les condicions necessàries perquè les persones accedeixin a llocs de treball de qualitat al temps que s’estimula l’economia i es respecta la sostenibilitat ambiental.

Les cooperatives agràries catalanes mantenen la tendència de creació de llocs de treball, amb un creixement continuat de l’ocupació fixa –dos terços del total- i de l’ocupació femenina –una mica superior a la meitat. També promouen la inserció professional de col·lectius desfavorits.

9 INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA

La consecució d’un model econòmic competitiu necessita un desenvolupament industrial inclusiu i sostenible, a més d’una xarxa d’infraestructures adequades. La tecnologia i la innovació resulten elements clau per aquest desenvolupament i l’agroindústria cooperativa resultarà una peça rellevant en la transició energètica a Catalunya.

Les cooperatives agràries es troben en procés de millora de la competitivitat apostant per l’increment de la dimensió de les empreses, promovent els processos d’innovació, l’eficiència en l’ús dels recursos i projectes d’economia circular, així com la digitalització i la internacionalització.
 

10 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS

La reducció de la desigualtat entre països, també dins dels països i entre territoris d’una mateixa comunitat resulta bàsic per a un desenvolupament sostenible.

A Catalunya, un 20% de la població té cura del 80% del territori. Per això, cal dedicar recursos específics a les zones rurals. L’objectiu és generar riquesa econòmica i serveis que garanteixin l’equilibri territorial evitant la migració massiva a zones urbanes, l’abandonament del camp i el risc de desertització. La indústria agroalimentària cooperativa té un paper clau en aquest àmbit, així com en la participació a projectes de cooperació internacional per al desenvolupament.

11 CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES

Són nombrosos els indicadors de les ciutats més sostenibles: capital humà, cohesió social, economia, governança, medi ambient, mobilitat i transport, planificació urbana, projecció internacional i tecnologia. Són ciutats que ofereixen més oportunitats de negoci i de col·laboració entre els diferents actors.

Des del cooperativisme agrari es pot contribuir, també, a fer ciutats més sostenibles, més solidàries, més respetuoses i més implicades amb el consum d’aliments de proximitat. Aquests productes, que són de temporada i han estat conreats o produïts prop d’on són finalment venuts, contribueixen a un major benestar personal i social, al temps que permeten reduir la petjada ecològica i les emissions de CO2 a l’atmosfera.

12 PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLES

Promoure la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals, reduir la generació de residus i el malbaratament alimentari, així com fomentar la gestió ecològicament racional dels productes químics té com a objectiu, en definitiva, promoure la transició cap a models econòmics, productius i de consum més sostenibles.

Les cooperatives agràries catalanes implementen tècniques de conreu cada vegada més respectuoses amb el medi –com la producció integrada i la producció ecològica-, participen en projectes innovadors d’economia circular i incrementen la recollida selectiva de residus. També treballen per contribuir a la reducció de les pèrdues d’aliments en la cadena alimentària i, en l’àmbit del malbaratament, col·laboren amb entitats com la Fundació de Bancs d’Aliments.
 

13 ACCIÓ PEL CLIMA

Entre 1880 i 2012, la temperatura mitjana mundial va augmentar 0,85 graus centígrads. Per això, la lluita contra el canvi climàtic, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i posar els fonaments per a una economia neutra en emissions són objectius prioritaris.

L’agricultura, juntament amb l’aigua o l’energia, són sectors especialment vulnerables als impactes del canvi climàtic. Per cada grau que augmenta la temperatura, la producció de cereals es redueix un 5% i, en vint anys, la producció de blat de moro, blat i altres cultius importants s’ha reduït en 40 megatones a nivell mundial mentre les emissions de diòxid de carboni augmentaven gairebé un 50%.

L’activitat de les cooperatives agràries catalanes en l’àmbit d’innovació, transferència i assessorament per reduir el canvi climàtic és rellevant. Es treballa en múltiples projectes per augmentar l’eficiència de l’estalvi energètic, la reducció de l’ús de fertilitzants de síntesi i el foment de la fertilització orgànica, per afavorir l’acumulació de carboni al sòl i així millorar-ne l’estructura i la qualitat, per substituir combustibles fòssils per altres fonts d’energia, per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, per augmentar l’eficiència en l’ús dels recursos a través de la millora genètica, l’agricultura de precisió, l’economia circular i la valoració de subproductes, així com per avançar amb estratègies que suposin una millora en l’eficiència climàtica de les explotacions agràries i ramaderes.
 

14 VIDA SUBMARINA

Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins és un objectiu que, a determinats indrets de Catalunya, com el Delta de l’Ebre, coexisteix amb la producció agroalimentària.

La confluència de dos mitjans tan oposats com el marí i el continental condiciona la principal activitat agrícola de la zona: la producció d’arròs. Els arrossars esdevenen un ecosistema de gran importància perquè la necessitat d’estar inundats de manera permanent durant el procés productiu fa que actuïn com un aiguamoll temporal i afavoreix la proliferació de milers d’organismes com algues, crustacis i insectes. A més, es converteixen en un recurs alimentari per a la subsistència d’espècies protegides com flamencs o polla blava. Les cooperatives arrosseres aposten per la convivència entre el conreu de l’arròs i la fauna salvatge però reclamen una gestió sostenible de les aus, tenint en compte que el nombre de flamencs a la zona ha augmentat un 90% en quinze anys.

15 VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES

L’aposta per gestionar de manera sostenible els ecosistemes terrestres, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat és també un objectiu compartit per les cooperatives agràries.

La producció agroalimentària a Catalunya s’ubica, en general, a entorns naturals on conviuen flora i fauna salvatge amb l’activitat productiva, al temps que els agricultors fan la funció de jardiners del paisatge també a zones marginals i amb menor aptitud agronòmica. Per això i perquè els camps de conreu en producció compleixen importants funcions en la protecció del medi, com actuar de tallafocs reduint l’impacte d’un incendi, és essencial una correcta gestió del territori que eviti l’abandonament del sector agrari.
 

16 PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES

El cooperativisme té un paper rellevant en la promoció de societats justes, pacífiques i inclusives. En l’ADN d’aquest model empresarial s’hi troben valors com la priorització de les persones per damunt del capital, l’interès per la comunitat, la democràcia, la cooperació, la solidaritat i l’educació.

En el cas concret de les cooperatives agroalimentàries, el desenvolupament d’aquests principis es duu a terme en l’entorn rural on, per la major dificultat de prestació de serveis, prenen un valor especialment rellevant.

17 ALIANCES PER A ASSOLIR ELS OBJECTIUS

Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible s’articula, en el cas del cooperativisme, mitjançant l’Aliança Cooperativa Internacional que uneix i representa les cooperatives de tot el món. Fundada al 1895, és una de les organitzacions no governamentals més antigues i una de les entitats que representa a un major nombre de persones: uns 1.200 milions de socis arreu del món. El seu objectiu és treballar amb governs i altres organitzacions per afavorir el desenvolupament de les cooperatives.

En l’àmbit agroalimentari, la meitat del que menja un ciutadà europeu prové d’una cooperativa. La Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COGECA) agrupa 22.000 cooperatives que aglutinen més de 7 milions de socis i creen llocs de treball per a més de 600.000 persones. Ramon Armengol és president de la COGECA des de l’1 de gener de 2020.

Som socis de: