La FCAC reclama a tots els grups polítics un/a eurodiputat especialitzat en el sector agroalimentari

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha reclamat a les formacions polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu el 9 de juny la designació d’un/a eurodiputat especialitzat en el sector agroalimentari que pugui incidir en les decisions estratègiques per al sector. La FCAC ha fet pública aquesta i altres demandes agrupades en 7 grans blocs en reunions amb representants de JUNTS UE, PSC, ERC-Ara Repúbliques, Cs i Comuns Sumar. També s’ha reunit amb la coalició País i Moviment Rural (PMR).

Ramon Sarroca, president de la FCAC, argumenta que “calen representants polítics amb sensibilitat i coneixement del sector agroalimentari per poder garantir, des de la Comissió d’Agricultura, que la normativa europea s’ajusta a la realitat. Així mateix, cal que es prioritzin les cooperatives agràries i els seus socis en l’assignació d’estímuls a la inversió perquè, per la nostra dimensió territorial i sectorial, tenim una contribució estratègica a un futur sostenible”.

La Federació de Cooperatives ha traslladat les propostes agrupades en 7 blocs als grups polítics en ronda de reunions

La FCAC, que també reclama instruments de gestió de mercat, organitza les seves propostes fixant 7 grans àrees estratègiques que garantirien l’impuls del sector des de la fórmula cooperativa: relleu generacional, canvi climàtic, mercat agroalimentari, lluita contra malalties i plagues, desenvolupament rural, innovació i política agrària comuna (PAC).

En aquest sentit, urgeix que s’estableixin garanties estructurals per a la rendibilitat econòmica del sector com a factor decisiu per a la incorporació de joves.

Per a la FCAC, també cal que la PAC impulsi la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental del sector front al canvi climàtic alhora que es necessiten estudis d’impacte previs a les propostes normatives que promouen la transició a sistemes alimentaris més sostenibles. En aquest sentit, no es pot oblidar la necessitat de facilitar mitjans a la producció per combatre plagues i malalties.

En relació amb el mercat, urgeixen solucions estructurals a mitjà i llarg termini, entre les quals s’inclourien un major suport a les estructures cooperatives com a figures clau de la cadena alimentària. Finalment, es defensa l’aposta per la innovació liderada per les cooperatives que, alhora, tenen un paper clau al món rural contribuint a fixar la població mitjançant desenvolupament social i econòmic del territori.