“La història de Vilassar de Mar no s’explica sense la pagesia. I la història de la pagesia, al Maresme, no s’explica sense entendre el paper del Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar”. Aquest és un fragment del “Llibre del Centenari”, obra de l’autora Anna Lleonart, que fa un repàs pels cent anys d’història de la Cooperativa Agrícola de Vilassar, una de les institucions cabdals en la vida quotidiana del poble.
Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l’ataronjat feréstec de les terres de cultiu
I continua: “Quan expliquem les moltes virtuts del nostre municipi a la gent que ens visita atreta per la bellesa d’aquest indret, posem èmfasi en aquells elements que ens identifiquen. És aleshores quan expliquem que Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l’ataronjat feréstec de les terres de cultiu. Aquests són els cromatismes que ens defineixen”.
Vilassar resulta una mescla harmònica. “Geografia i identitat. Color i sabor. Nostàlgia i realitat. La petjada de la pagesia és a tots els racons del municipi; d’aquí que conèixer la història, reivindicar el passat d’una de les seves institucions cabdals com el Sindicat, significa anar a les arrels, submergir-nos en l’ADN de la nostra realitat paisatgística, econòmica i social”.
El 14 de gener de 1918, un grup de 41 agricultors van constituir el Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar que, des del primer dia, s’ha mantingut fidel a la voluntat d’ajudar el pagès associat en el desenvolupament de les tasques agrícoles.
D’entrada, la cooperativa es va constituir per comercialitzar en comú les collites de patata que s’exportaven cap a Anglaterra, perquè era complicat fer-ho de forma individual.
La patata era un conreu important fins als anys cinquanta, quan es va començar a introduir el cultiu del clavell de la mà de Beniamino Farina, un productor italià. Ben aviat, el clavell es va estendre per tot el poble i després per la comarca. Els pagesos van començar amb la flor tallada i es va crear la principal comercialitzadora especialitzada en flor tallada del Maresme, Florimar, ja desapareguda.
En l’actualitat, el cultiu ha derivat cap a la planta ornamental en contenidor.
Junt amb la comercialització de la patata, una altra de les funcions inicials del sindicat era la compra en comú de productes per al camp amb l’objectiu d’ajudar el pagès associat en el desenvolupament de les tasques agrícoles.
La cooperativa de Vilassar és la principal comercialitzadora de subministres del Maresme, amb una xifra de negoci de 5 milions d’euros anuals
Aquest activitat encara es desenvolupa en l’actualitat i de fet, la cooperativa Agrícola de Vilassar ha esdevingut la principal comercialitzadora de subministres del Maresme, amb una xifra de negoci de 5 milions d’euros anuals.
Les compres se centren en productes com adobs fitosanitaris, complements de rec, plàstics o malles, que aconsegueixen a preus més avantatjosos ajuntant grans volums. També disposen d’un servei de tractor i d’eines per cobrir les necessitats dels socis en la realització de diferents treballs al camp.
La cooperativa de Vilassar té oberta una agrobotiga on comercialitza productes propis, d’altres cooperatives i artesans. A més, gestiona diverses parades a Mercabarna per donar sortida als productes hortícoles dels associats.
Dels 85 socis de la cooperativa, una seixantena són socis actius que es dediquen principalment a la producció de planta ornamental. També fan productes d’horta, flor tallada per a floristeries i altres activitats de jardineria.
El gerent de la Cooperativa Agrícola de Vilassar, Pere Lloret, explica: “Hem pogut salvar la reducció de les hectàrees de conreu arran del pes decreixent de l’agricultura al Maresme perquè hem potenciat l’activitat de magatzem a l’engròs i hem buscat nous clients entre els productors del Baix Maresme per tal de mantenir les vendes”.
Una forta pressió urbanística i turística condicionen el desenvolupament de l’agricultura a la comarca del Maresme
La cooperativa de Vilassar es troba enclavada en una comarca amb una forta pressió urbanística i turística que condiciona el desenvolupament de l’agricultura.
Pere Lloret afirma que “complim el centenari amb bona salut, però som conscients que hi ha una certa inquietud vers al futur. Estem pendents que l’Ajuntament de Vilassar abordi l’ús de sòl no urbanitzable. Aquest és un tema que no està resolt i s’ha de veure quina permissivitat hi haurà per incorporar nous usos, com el turisme rural o la jardineria, perquè els productors puguin desenvolupar activitats complementàries a l’agricultura que complementin les seves rendes”.
85 socis
5M facturació anual
400m2 agrobotiga
5.000m2 instal·lacions
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha organitzat una sessió de treball per analitzar les eines clau per fer front als...
Quan es compleix un any dels tancament del Canal d’Urgell per primera vegada en 161 anys d’història, la Federació de Cooperatives Agràries de...
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) informa que demà s’inicia la campanya d’arròs amb la inundació dels camps del...
Hispack és el punt de trobada més rellevant de l'ecosistema de l'embalatge al sud d'Europa. Durant quatre dies, del 7 al 10 de maig al...
La XX Jornada de Boví de Carn organitzada per Cooperativa d'Ivars va reunir ahir a prop de dos centenars de productors i tècnics del sector. El...
Castell d’Or ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació de Familiars i Amics de nens Oncològics de Catalunya (AFANOC). Es tracta...
La família de ‘Buenas Hasta el Hueso’ torna. Una campanya que aquest 2024 suma nous integrants, de la mà de dos marcats protagonistes: el sabor...
Recentment la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha celebrat la reunió de les cooperatives de la Branca de Fruita Seca a...
OFICINA BARCELONA
Casa de l'Agricultura
C. Ulldecona, 21-33, 3a pl.
08038 Barcelona
Tel: 932 260 369 | fcac@fcac.coop
Hivern: dilluns a dijous de 8.30 a 17.30 h | divendres de 8.30 a 14 h
Estiu: dilluns a divendres de 8 a 15 h