Les cooperatives catalanes a la reunió entre Espanya, França, Itàlia i Portugal sobre el mercat de poma i pera

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha estat present a la reunió anual entre Espanya, França, Itàlia i Portugal en el marc del Comitè Mixt de Fruites i Hortalisses a nivell europeu. La responsable de fruita i horta de la FCAC, Maria Casoliva, hi ha participat en qualitat de representant de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya en el Grup de Contacte de Poma i Pera. La reunió s’ha fet, durant el dia d’ahir i avui al matí, a Lisboa.

En el marc de la reunió, s’ha exposat la crítica situació que travessen les principals regions productores, i molt particularment Catalunya, on la sequera està causant estralls, arribant a la situació inèdita de tancament del Canal d'Urgell i d’alguns sectors del Segarra-Garrigues, del qual depenen més de 9.000 hectàrees de fruiters de llavor, és a dir, més de la meitat de la producció de poma i pera d'aquesta comunitat.

Tot i les pluges caigudes les últimes setmanes, la preocupació no s'ha alleujat i el sector està valorant diferents escenaris, en funció que els danys afectin exclusivament la collita 2023 o també la supervivència de les plantes, provocant pèrdua de les pròximes collites i inversions molt costoses per a la reposició de l'arbrat.

En aquest sentit, la delegació de les cooperatives agroalimentàries espanyoles ha exposat la situació ja precària dels operadors, que s'han vist afectats els últims anys per les gelades i les conseqüències de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, cosa que fa témer que es produeixi un abandonament del cultiu en els casos més extrems. Aquesta circumstància afectarà profundament les cooperatives, que veuran minimitzada l'activitat de les centrals hortofructícoles per falta de producte i hauran de fer front als mateixos costos fixos.

El sector està esperant conèixer la materialització de les ajudes anunciades tant pel Govern d'Espanya -que preveu una dotació de 274 milions d'euros per a mesures urgents en forma d'ajudes directes als sectors agrícoles afectats, en resposta a la sequera, entre d'altres circumstàncies sobrevingudes- com per la Comissió Europea -mitjançant l'obertura de la reserva de crisi a favor dels afectats per esdeveniments climatològics extrems.

Una altra de les qüestions analitzades va ser el reglament sobre ús sostenible de fitosanitaris, una normativa en discussió, que amenaça greument l'activitat hortofructícola. Els experts van posar de manifest les limitacions existents per garantir la lluita fitosanitària de les plantacions de fruita de llavor, com a conseqüència de la successiva desautorització de matèries actives i de productes, abans que hi hagi una alternativa.

En la reunió, es van destacar els enormes esforços realitzats per les cooperatives i els seus socis per implantar sistemes de protecció alternatius als convencionals. Maria Casoliva, responsable de fruita de la FCAC i representant de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya (CAE), va reclamar que “el reglament s'ha de basar en un estudi d'impacte científic, amb objectius i terminis realistes i no inspirar-se en percepcions. Estem disposats a continuar avançant en la introducció de mètodes de producció no convencionals, però això és una carrera de fons, que s'ha d'anar adaptant, al ritme de posada a disposició de solucions fitosanitàries alternatives per la ciència i per les administracions que les autoritzen i tenint en compte les noves plagues i malalties –introduïdes per importacions de tercers països– i, en tot cas, estar acompanyada d'un suport econòmic públic suficient”.

Els participants van ser especialment crítics amb la definició que la Comissió ha ofert de “zones sensibles” on els tractaments quedarien prohibits i l'activitat agrícola deixaria de ser viable, especialment a àmplies zones dels països mediterranis, principals productors de fruites i hortalisses. També van criticar la doble vara de mesurar de la UE, imposa condicions i limitacions als seus productors, però no materialitza el principi de "reciprocitat/clàusules mirall", i aquests preceptes es queden en meres declaracions d'intencions.

Per aquesta via "no salvaguardarem l'agricultura europea competitiva i la sobirania alimentària dels consumidors de la UE, sinó que provocarem la fugida de l'activitat agrícola a tercers països (menys sostenibles)", va concloure Casoliva.