La FCAC exposa davant Brussel·les la dramàtica situació de la sanitat vegetal en el cultiu d’avellana

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) alerta que no hi ha tècniques de control eficients contra les principals plagues/malalties a l’avellana segons conclou l’estudi realitzat per les cooperatives que s’ha presentat, avui a la tarda, a la primera reunió bilateral entre la Unió Europea i Turquia sobre sanitat vegetal. L’estudi, que ha permès il·lustrar de forma gràfica l’escenari general davant la Comissió Europea, pretén generar una reflexió interna sobre les polítiques que es proposen a nivell europeu.

En el cas de l’Estat espanyol, les conclusions són bastant demolidores. A nivell global, 9 de les 14 principals plagues o malalties del cultiu de l’avellana no tenen de cap sistema de control eficaç autoritzat i, per a les 5 restants, només es disposa d’un producte per a cadascuna que protegeixi les plantes i asseguri un bon control, fet que contribueix inevitablement a incrementar el risc d’aparició de resistències. De mitjana cada plaga/malaltia disposa de 2,2 productes per a la protecció de la planta però, en realitat, 6 d’elles només tenen una matèria activa permesa, amb l’agreujant que, en tots els casos, aquest producte resulta ineficaç en condicions de camp.

També s’evidencia que dels 4 bactericides/fungicides que es poden aplicar a l’avellaner no n’hi ha cap que ofereixi un bon control, i dels 11 insecticides/acaricides només n’hi ha 5 que garanteixin un control eficaç. El cas extrem seria el del “borró sec”, causat per Cryptosporiopsis tarraconensis, que no disposa de cap producte autoritzat.

L’estudi ha estat impulsat per les cooperatives catalanes, sota el paraigües de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya (CAE) i del COPA-COGECA (organització que aglutina els sindicats i les cooperatives europeus) i analitza les plagues/malalties i males herbes principals en els diferents països productors d’avellana (Turquia Itàlia, França i Espanya), les tècniques de gestió disponibles i el grau d’incidència.

A més, s’ha impulsat l’anàlisi de tots els productes per a la protecció de les plantes que estan disponibles en els diferents països productors identificant per a quins objectius (plagues/malalties/males herbes) estan autoritzats i valorar-ne l’eficàcia de camp. Aquest darrer exercici, que es concreta en diverses taules representades amb un esquema de semàfors i un gradient de color en funció de l’eficàcia, permet comparar la situació en cada àmbit geogràfic i esdevé un element que afavoreix compartir coneixements i la cooperació entre les parts.

Josep Pere Colat, responsable de fruita seca de la FCAC i de CAE, argumenta que “tenim dificultats serioses per abordar la sanitat vegetal del cultiu de l’avellaner, amb les eines per combatre-les cada cop més limitades. Aquest fet pot encara empitjorar si tenim en compte l’aparició de noves plagues/malalties, com pot ser a mig termini el bernat marbrejat (Halyomorpha halys), fruit del canvi climàtic o del comerç internacional. Per fer-hi front, defensem que la Comissió Europea promogui noves eines no químiques de control de plagues i millori el procés d’aprovació de nous productes per a la protecció de les plantes, vetllant pel compliment de l’estricta normativa en termes mediambientals i de seguretat”.

L’avellana, que és un cultiu menor a escala europea, està patint els efectes de la progressiva desaparició de productes fitosanitaris a l’hora de combatre les plagues, però no és l’únic en aquesta situació. Aquest fet qüestiona els objectius de l’estratègia europea “Del Camp a la Taula”, si volem continuar assegurant la sostenibilitat de la producció europea i avançar cap a una certa sobirania alimentària.

La reunió d’avui entre la Comissió Europea, Turquia i els països productors europeus –Espanya, França i Itàlia- ha estat possible gràcies a les gestions realitzades per la FCAC, en estreta col·laboració amb Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i la seva oficina a Brussel·les.

Prèviament, al matí, s’havia realitzat la reunió bilateral anual sobre les previsions de producció i preus de l’avellana aquesta campanya. Segons la informació posada en comú, es preveu un descens de la producció a tots els països. A Espanya, la davallada seria del 14% i baixaria a 6.900 tones d’avellana gra.

Catalunya és la principal zona productora d’avellana d’Espanya i les cooperatives agràries produeixen el 68% del total d’avellana català.