La FCAC alerta d’una campanya en què només s'arriba al 65% de la producció mitjana

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora la campanya apícola 2024 de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona com a molt irregular segons les zones d’ubicació dels assentaments. Les cooperatives apícoles tarragonines estimen que s’ha aconseguit arribar a una producció global que se situaria en el 65 - 70% de la producció mitjana de mel a Catalunya.

Aquesta davallada en la producció de la mel oscil·la segons les varietats i és superior en el cas de la mel de romer, que ha sofert una caiguda del 75% perquè és la que té una floració més primerenca i la que més ha patit la manca de pluges. Fa dos anys, ja es va perdre un 90% de la producció de mel de romer, que és la més preuada i a causa de la sequera no aconsegueix recuperar els volums de producció.

En altres varietats, la disminució en relació amb la campanya anterior oscil·laria entre el 60% a la mel d’alta muntanya, 20% a la mel de taronger, 35% a la multifloral i 40% a d’altres floracions.

La situació de Tarragona és extrapolable al conjunt de Catalunya, on la campanya 2023 hi va haver una producció de 1.555 tones. D’aquestes, un 49% (761 tones) van correspondre a les comarques de Tarragona, que és on enguany s’han deixat de produir unes 360 tones de mel, amb un valor a l’engròs superior a 2,5 milions d’euros. 

Pere Descàrrega, representant del sector apícola de la FCAC, explica que “el retard en la floració del romaní, que és la varietat més preuada i característica de la província de Tarragona, ha provocat una caiguda dràstica de la producció que també s’ha generalitzat a altres varietats monoflorals. A més, hi ha factors que cal tenir en compte la campanya d’enguany com la presència de la Vespa asiàtica, l’increment dels costos de manteniment de les explotacions i els efectes del canvi climàtic”.

La sequera dels últims anys ha provocat que els costos de manteniment de les explotacions es dupliquin

Degut a la sequera dels últims anys, s’han duplicat els costos de suplementació d’alimentació per assegurar la supervivència de les abelles, així com els medicaments i els tractaments de control de la varroa, que és un àcar paràsit que colonitza els ruscs de l’abella apis mellifera provocant la seva debilitat fins a la mort. Els principis actius que estan permesos actualment per lluitar contra la varroa són insuficients i ineficaços, de manera que provoquen resistències que converteixen aquesta problemàtica en un malson impossible d’eradicar.                           

Pel que fa a la problemàtica de la Vespa asiàtica, es tracta d’una espècie invasora i present arreu de Catalunya que afecta al 45% de l’apicultura catalana. S’estima que a les comarques tarragonines hi ha unes 10.000 arnes afectades -d’un total de 40.000- per aquesta espècie, la qual cosa provoca que es deixi de produir una quantitat important de mel. Aquesta espècie s’està aclimatant a zones més seques, com el Priorat, i també s’ha trobat al Pirineu i la Vall d’Aran. Aquest fet dificulta la transhumància dels apicultors professionals, que es veuen obligats a allunyar-se cada vegada més per col·locar els assentaments.

Finalment, el sector ha de conviure amb la competència deslleial i la invasió de mels fraudulentes i adulterades que arriben al mercat català provinent de tercers països i amb preus irrisoris.