El Celler Cooperatiu de Gandesa fa 100 anys

L’arquitecte de Valls Cèsar Martinell va idear l’edifici modernista del Celler Cooperatiu de Gandesa amb un doble objectiu: bellesa i funcionalitat.

Els darrers anys del segle XIX van ser convulsos a la Terra Alta, com ho serien també en molts d’altres municipis catalans i de la resta del continent. Mentre la fil·loxera s’estenia a França, el paisatge terraltí anava canviant, a les tradicionals oliveres i cultiu de cereal, s’hi va anar sumant vinya perquè la demanda de vi era alta i els pagesos de la zona van veure una oportunitat comercial i econòmica en el món del vi. Aquesta transformació, que semblava una oportunitat, va acabar pagant-se cara ja que la plaga arribaria a les vinyes de la comarca l’any 1899 i arrasaria, com a la resta de zones afectades, la major part de les finques de l’entorn.

Aquesta va ser malauradament la història de molts pobles i zones elaboradores de vi; en el cas de Gandesa, va esdevenir el punt de partida d’un projecte molt més engrescador com seria la construcció del Celler Cooperatiu Gandesa. Amb la Mancomunitat de Catalunya com a teló de fons, quaranta-vuit famílies del poble van entendre la màxima de “la unió fa la força” i van decidir sumar esforços per poder tirar endavant la construcció d’un celler que els havia de garantir un millor futur lligat a la pagesia i la viticultura local.

El dia 19 de febrer de 1919 es va fer l’encàrrec a César Martinell i Brunet. Era un jove arquitecte que gairebé acabava de llicenciar-se, un estudiant que havia tingut mestres com Domènech i Muntaner o Antoni Gaudí, amb qui a més hi va acabar teixint una bona relació. Aquests primers anys de la seva trajectòria van ser els més prolífics i pels quals més se’l recorda, sobretot per haver construït una quarantena d’edificis agrícoles entre els anys 1918 i 1925.

A Gandesa, el projecte es va acabar en menys d’un any. El gener del 1920 l’edifici estava a punt, tot i que s’explica que les ganes d’estrenar el nou celler va fer que ja s’hi volgués elaborar la primera collita del mateix 1919. Sigui com sigui, una de les principals característiques que defineixen el projecte és que mai ha deixat de funcionar, des d’aquell primer any fins a l’actualitat, enguany que precisament es commemora el seu Centenari.

Celebració del centenari

Cent anys no es compleixen cada dia i per això, el Celler Cooperatiu ha programat un any ple d’activitats per poder celebrar la festa com es mereix.

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va donar el tret de sortida a la festa en un acte de caire institucional que va comptar també amb la presència d’autoritats i altres personalitats locals, comarcals i d’àmbit català estretament lligades al celler. La jornada, a més, va servir per inaugurar l’exposició “Cent anys de vi, històries de vida”, que s’ha preparat especialment per l’ocasió i que repassa alguns dels moments més importants que s’han viscut al celler al llarg d’aquestes deu dècades.

L’exposició recorda, entre d’altres, el moment de la construcció de l’edifici, com van ser les primeres comercialitzacions del vi i l’oli o com va afectar el pas de la Batalla de l’Ebre per aquells indrets. També dona protagonisme al vermut, un dels productes estrella del celler que tindrien un paper cabdal en el manteniment del celler durant la difícil època de la postguerra. Obres més recents i també exemples d’algunes de les ampolles de vi de la gamma del celler completen un repàs històric que s’ha elaborat a partir, sobretot, d’objectes cedits pels mateixos socis i sòcies del celler o per entitats del municipi.

La mostra es podrà visitar durant tot el 2019, aportant nou valor afegit a les visites guiades que s’ofereixen de forma habitual. A l’exposició i la visita també s’hi suma un vídeo que permet escoltar relats més personals de diverses generacions que han estat vinculades a la cooperativa en algun moment de la seva història.

En paral·lel a tot això, també s’han previst altres activitats. D’entrada, la festa per als autèntics protagonistes del Centenari: els actuals socis i sòcies del Celler, a qui es va retre un petit homenatge a final de febrer en un acte en què també es van inaugurar les obres de remodelació de l’Agrobotiga del Celler.

D’altra banda, també s’està preparant un dinar popular, que estarà obert a totes les persones que es vulguin sumar als actes commemoratius; una jornada professional en la qual s’obriran anyades antigues de vins del celler; i una “Vermutada”, jornada durant la qual es donarà el paper que mereix al vermut Terralta, del qual se n’ha fet al Celler des dels anys 30’ del segle passat.

Els actes del Centenari clouran amb la projecció d’un documental que resumirà alguns d’aquests grans moments de la història del celler.

Els vins del Centenari: garnatxa blanca i carinyena de vinyes velles

Parlàvem de vermut com a producte clau en la història del celler, però certament el vi n’ha estat el principal protagonista. Com dèiem, s’ha elaborat ininterrompudament des dels seus inicis i es venia primer a doll, i amb el temps, s’hi va anar introduint el producte embotellat.

A dia d’avui, el Celler ofereix una gamma formada per una vintena de productes diferents. La gamma Gandesola, els Somdinou i actualment també els Puresa, que permeten gaudir de vins nascuts en les vinyes més velles dels socis de la cooperativa.

Precisament de la gamma Puresa hi naixen enguany els dos vins del Centenari: una garnatxa blanca i una carinyena que han fet alguns mesos de criança en bota de roure. L’etiqueta dels dos vins, obra del dissenyador Francesc Bové, reprodueix, de forma sòbria i elegant, un dels elements arquitectònics més definitoris de l’edifici, les finestres del Celler.

El present del Celler Cooperatiu està clar. El futur, encara està per escriure, però la voluntat és la de mantenir el llegat de tantes generacions i continuar escrivint nous capítols a la seua història. Que sigui -com a mínim- per cent anys més!
 

LES XIFRES

280 socis
340 hectàrees de conreu
290.000 ampolles de vi