"Hem dotat el Pla de Competitivitat de les cooperatives agràries amb 6,8M€"

Quins són els eixos prioritaris de la conselleria d’Agricultura per al cooperativisme agrari?

El republicanisme té una de les seves bases en els ateneus i el cooperativisme com a fórmula de millora de la societat. La recuperació i el manteniment del model cooperatiu com a model d’empresa catalana és, per nosaltres, una prioritat. Perquè el cooperativisme no deslocalitza llocs de treball; en crea d’estables, sostenibles i fortament arrelats al territori. És una forma d’organització laboral que no és nova, però que innova i permet maximitzar els beneficis, no només els econòmics sinó també els socials. Hem de seguir promovent la competitivitat del sector augmentant la cooperació amb el cooperativisme, apostant per la professionalització, el relleu generacional, la innovació i la internacionalització.

I quin paper creu que ha de tenir aquest cooperativisme agrari?

Les cooperatives tenen un paper essencial en el desenvolupament econòmic i social del món rural, per la seva vinculació directa al propi territori i pels valors sota els quals operen i que estan sustentats en principis solidaris. Són un motor per garantir l’existència d’un sector agroalimentari competitiu. El model cooperatiu és clau per aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar, amb més eficàcia, els serveis de naturalesa social. En definitiva, cal donar valor a la tasca de la cooperativa per la seva funció: territorial, social i com a base per a la producció d’aliments. Últimament faig molt meva aquesta reflexió: sense pagesos no hi ha aliments. Cal reivindicar que, sense el cooperativisme agrari, tampoc.

El Govern ha aprovat recentment la dotació pressupostària del Pla de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries i ha publicat la convocatòria d’enguany...

El Pla de Millora de la Competitivitat de les cooperatives agràries és clau per fer front als reptes del mercat i enfortir les estratègies empresarials de les cooperatives, i des del Departament estem plenament compromesos amb la seva execució. El pressupost pluriennal (2019-2021) preveu 6,8 milions d’euros per incentivar processos de concentració, intercooperació i modernització.

Com sabeu, estem fent esforços per atendre totes i cada una de les necessitats del sector amb les limitacions pressupostàries actuals. Però no deixarem d’atendre-les i d’incrementar-les perquè estem fermament convençuts de la rellevància del pla. I estem fermament convençuts que el país necessita un sector agrari fort i dinàmic, que generi llocs de treball al territori, que contribueixi a l’equilibri territorial i que eviti el despoblament rural.

La convocatòria d’aquest any d’aquesta línia d’ajuts suposa un 10% d’increment respecte la del 2018. I també som conscients que és important que la convocatòria surti cada any com més aviat millor per facilitar la planificació dels projectes. Hi treballem.

A banda del Pla de Millora de la Competitivitat, el Govern ha aprovat més de 22 milions d’euros a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agrícoles i ramaders en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020. És un impuls més a la indústria agroalimentària, del qual en formen part les cooperatives.

La nova PAC té implicacions rellevants per al sector. Quin posicionament manté la Conselleria d’Agricultura?

Aquests últims anys han aparegut nous reptes als quals hem de fer front: el canvi climàtic, els objectius de desenvolupament sostenible, la caiguda dels preus percebuts pel sector o el relleu generacional. La nova PAC ha d’evolucionar d’acord a aquest context.

Sempre parlem de la necessitat d’enfortir el sector agrícola i ramader; avui, però, és més important que mai bastir una fortalesa encara més gran. Els reptes del canvi climàtic i de la conservació de la biodiversitat ja són a les nostres agendes. Ens sembla molt positiu, per tant, que els objectius de sostenibilitat es tinguin en compte en aquesta nova política agrària.

Però hi ha aspectes que ens preocupen. La nova PAC busca una nova relació entre la Unió Europea, els estats membres, les regions i els agricultors. Creiem que aquesta distribució de responsabilitats s’ha de fer el més proper possible al sector i al territori. Reclamem poder elaborar un Pla Estratègic Català, possibilitat que preveu la proposta de reglament, amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats del nostre territori. Per contra, creiem que l’establiment d’un únic Pla Estratègic a nivell espanyol, com defensa el govern espanyol, comportarà una unificació de criteris que farà que, en molts casos, es puguin perdre avenços assolits en períodes anteriors de programació.

El més positiu és que tant el Govern com les organitzacions agràries compartim el mateix anàlisi i estem treballant plegats per fer front comú a Madrid. En la Taula Agrària del 5 de desembre passat vam subscriure un document conjunt, signat també pel president de la FCAC, Ramon Sarroca, en el qual coincidim que la nova PAC suposa una pèrdua de fons i de capacitat de decisió pels territoris com Catalunya i reclamem que s’apliquin els ajuts a través d’un Pla Estratègic Català.

El relleu generacional a les cooperatives és un àmbit estratègic per a la Federació. Des de la Conselleria, quines actuacions s’estan desenvolupant en aquest sentit?

El relleu generacional és un aspecte clau que estem treballant a fons i en el qual les cooperatives, com a part important del sector, juguen un paper destacat.

Fa mesos que treballem en la nova Llei d’Espais Agraris, que ha de ser una eina molt important per afavorir el relleu generacional a partir de la creació d’un registre de terres en desús. Hem de donar seguretat jurídica als productors que treballen la terra i assegurar la competitivitat de les explotacions. No hi ha aliments sense espais agraris. El registre permetrà que aquells propietaris que tinguin terres en desús -en estat no productiu- o que no les vulguin treballar més però no les vulguin vendre, tinguin un espai públic per posar-les en oferta de les explotacions.

Hem d’afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària i també el dimensionament d’aquelles explotacions professionals que ho necessitin.

I com promoure la participació de les dones en els consells rectors?

Una altre eix cabdal pel Departament és la visualització de la dona en el món agrari. Estem avançant, en aquest sentit, però encara ens queda molta feina a fer.

L’any 2016 es va presentar el Programa de dones del món rural i marítim 2016- 2020. Estem potenciant el desenvolupament d’activitats que generin ocupació i afavoreixin la incorporació de les dones del món rural i marítim a l’àmbit laboral i contribueixin a evitar-ne el despoblament. També estem incentivant la cotitularitat de dones i homes a les explotacions agràries, facilitar l’accés a la formació de les dones en el món rural i promovent la representació paritària de dones i homes en els càrrecs de decisió de les organitzacions agràries, entre altres objectius.

El març passat el Govern va crear el Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim que és l’espai de debat sobre el qual hem de vetllar per seguir avançant.

La FCAC acaba de renovar el conveni de col·laboració amb l’IRTA, depenent de la Conselleria, en matèria d’innovació...

El treball conjunt entre la FCAC i l’IRTA està donant molt bons resultats en diferents àmbits, com la millora del benestar animal del sector porcí o el tractament de dejeccions ramaderes i compostatge de manera satisfactòria. La innovació és molt important en l’àmbit agroalimentari. El sector, i des de l’àmbit cooperatiu especialment, fa un gran esforç de modernització, que de vegades no és percebut per la societat.

La coordinació de la transferència tecnològica, del coneixement, de la recerca i de la innovació en el sector agroalimentari és imprescindible perquè pugui ser encara més competitiu i sostenible. Si incorporem els resultats de la recerca en empreses agroalimentàries, forestals i pesqueres coordinadament amb les cooperatives millorem la competitivitat del sector i de les nostres comarques, i també la sobirania alimentària, i, per tant, hi guanyem com a país.