Uns 200 cooperativistes celebren l’aposta per la intercooperació

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han commemorat el 20è aniversari del Pla de Millora de la Competitivitat del sector. La Seu Vella de Lleida ha acollit l’acte de celebració que ha presidit la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i hi han assistit alts responsables del DACC i la FCAC, a més d’uns 200 cooperativistes d’arreu del país.

Els processos d’intercooperació per a una major competitivitat han anat agafant dimensió especialment els últims 20 anys a partir del treball conjunt entre l’Administració i la FCAC per millorar els instruments de suport públic al cooperativisme, que ja venien d’anys enrere. Això s’ha concretat en desenes de projectes impulsats per la FCAC amb el suport del DACC.

La reestructuració ha permès incrementar un 54,2% la facturació mitjana per cooperativa en el conjunt de Catalunya

El creixement de la dimensió empresarial i l’eficiència de les cooperatives ha permès un increment de la facturació mitjana un 54,2% entre els anys 2006 i 2020, passant de 5,9 M€ a 9,1 M€. Alhora, la facturació global del sector ha evolucionat de 1.491 a 1.739 milions d’euros en aquestes dues dècades, un 16,6% superior.

Per això i principalment arran dels processos de fusió, en aquest mateix període de temps, s’ha produït una reducció del nombre de cooperatives de 250 a 192.

La intercooperació per demarcacions territorials

A totes les demarcacions territorials s’ha produït un increment de la facturació mitjana per cooperativa, tot i que en alguna zona la facturació global ha sofert una lleugera davallada.

En el cas de Lleida, la facturació global s’ha mantingut pràcticament estable (de 898,2 milions d’euros a 900,9) mentre la facturació mitjana per cooperativa ha augmentat de 12 a 15 milions. El nombre de cooperatives s’ha reduït de 75 a 60.

A les comarques de Tarragona, la facturació global ha pujat de 190,8 a 267,9 milions d’euros i la facturació mitjana per cooperativa ha crescut un 76% (de 2,5 a 4,4 milions). El nombre de cooperatives ha passat de 76 a 61.

Les Terres de l’Ebre han tingut una evolució similar. L’increment de facturació global ha passat de 138,4 a 141,5 milions d’euros, front l’increment de 3,1 a 4,4 milions de facturació mitjana per cooperativa. Les cooperatives han passat de ser 45 a 32.

A les comarques de Barcelona, la facturació global pràcticament s’ha duplicat (de 175,6 a 350,2 milions d’euros), mentre la facturació mitjana per cooperativa s’ha disparat un 156% (de 5,7 a 14,6 milions d’euros). El nombre de cooperatives s’ha reduït de 31 a 24.

Finalment, a la demarcació de Girona, la facturació global s’ha reduït de 88,8 a 79,2 milions d’euros i, no obstant això, la facturació mitjana per cooperativa ha crescut de 3,9 a 5,3 milions d’euros. Les cooperatives s’han reduït de 23 a 15.

Passat, present i futur

L’acte, conduit per la periodista Cori Calero, es va iniciar amb la taula rodona “El passat i el present del cooperativisme”. Hi van participar el secretari d’Alimentació del DACC, Carmel Mòdol; el director de la FCAC, Jordi Vives, i dues representants de les cooperatives: Maria Casoliva, membre del consell rector del Grup Cooperatiu Fruits de Ponent i del consell rector de la FCAC, i Adela Tomàs, del consell rector de la Càmara Arrossera del Montsià.

A continuació, el president de la FCAC, Ramon Sarroca, i la consellera del DACC, Teresa Jordà, es van dirigir als assistents per parlar dels reptes i el futur del sector.

Ramon Sarroca va explicar que l’acte simbolitzava un “reconeixement i agraïment a totes les dones i homes que, des de fa molts anys, van emprendre la filosofia de vida del cooperativisme, que actualment manté vigents els seus valors i dels quals volem impregnar la nostra societat, posant les persones al centre del debat i produint aliments encara més sostenibles”. Així mateix va destacar que “les cooperatives agràries que s’han acollit al Pla han pogut optimitzar recursos, concentrar estructures, reduir costos i, en definitiva, millorar la competitivitat”.

Com a cloenda, la consellera Jordà va afirmar que “estimar, avançar, escoltar i dialogar són verbs meravellosos que, si s’ajuntessin, en sortiria cooperar, que és la clau de tot. Només pot ser cooperant que la feina dóna els seus fruits”. Així mateix, va ressaltar que “les cooperatives sou un actor absolutament imprescindible per fer front a molts reptes. Catalunya ha d’esdevenir resilient davant l’emergència climàtica i el sector primari és bàsic per fomentar la bioeconomia i la transició energètica, invertint encara més en innovació i en tota la cadena de valor”.

Reconeixement a 20 models rellevants

En representació de tot el sector, en el decurs de l’acte es va fer un reconeixement a 20 models significatius que es corresponen amb empreses cooperatives que han impulsat processos d’intercooperació rellevants en les darreres dues dècades i que són representatives de tot el territori, dels diferents sectors productius i de models de concentració diversos.

De les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, es van destacar els models impulsats per Arrossaires del Delta de l’Ebre (any 2002), Càmara Arrossera del Montsià (2003), Castell d’Or (2005), Vinícola del Priorat (2006), Cellers Domenys (2014), Grup Unió (2018), Celler Masroig (2018), Cevipe Grup Cooperatiu (2019), Olivite Export (2020), Biosansa Catsud (2021), Grup Fruiter Benissanet (2022) i Coselva (2022).

A Lleida, projectes cooperatius rellevants són els de Fruitera de Corbins (2005), Cooperativa d’Ivars (2007), Arbequina (2008) i Grup Cooperatiu Fruits de Ponent (2020).

Finalment, a Barcelona es van posar en valor els projectes de Llet Nostra Alimentària (2003), Agrària del Vallès (2011) i Conca de la Tordera (2012) i a Girona, Empordàlia (2005).

Menú cooperatiu

Els assistents van poder gaudir d’un dinar elaborat amb productes de cooperatives que, al llarg de la seva trajectòria, han participat en processos d’intercooperació.

El menú incloïa una taula d’olis d’oliva amb pa de proximitat, arrossos, formatges, pomes, peres, albergínies, mongetes del ganxet, avellanes, ametlles i molt més, tot maridat amb vins, caves i vermuts dels cellers cooperatius, que van servir per tancar l’acte de celebració amb un bon gust de boca.

Visita a la Seu Vella

El conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida, en un enclau privilegiat al bell mig de la ciutat, va acollir l’acte de les cooperatives agràries catalanes.

Sobrietat, grandesa, espectacularitat… són alguns dels atributs d’aquesta catedral carregada d’història i una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura medieval europea que els assistents van admirar durant la visita guiada.