Els nous eco-règims de la PAC han fracassat a Catalunya?

Aquest és el primer any d’aplicació de la Política Agrària Comunitària (PAC) 2023-2027. La reforma ha implicat canvis en els ajuts directes mitjançant la introducció de nous règims. La novetat més rellevant ha estat la creació dels eco-règims, que remuneren les explotacions que duen a terme pràctiques agrícoles o ramaderes beneficioses per al medi ambient mitjançant compromisos anuals voluntaris.

La FCAC elabora un estudi en profunditat sobre l’impacte preliminar de la PAC a Catalunya i fa una comparativa amb Espanya per posar de manifest la necessitat d’ajustar determinats criteris en la implementació dels eco-règims

Per avaluar l’impacte preliminar en el sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha dut a terme un estudi en profunditat a partir de les dades del Fons Estatal de Garantia Agrària (FEGA), depenent del Ministeri d’Agricultura. L’informe fa atenció al nivell d’acollida dels eco-règims a Catalunya segons els diferents sectors productius i es complementa amb una comparativa vers la resta de l’Estat espanyol.

Els resultats de l’estudi de la FCAC apunten que els eco-règims han tingut una acollida majoritària, amb un 74,7% del conjunt de la superfície declarada. No obstant això, la taxa és clarament inferior a la de l’Estat espanyol (86% de la superfície) i molt més baixa que a l’Aragó (91,2%).

Aquestes dades de Catalunya implicarien que unes 241.000 hectàrees no s’han acollit a cap eco-règim, xifra que resulta preocupant. A nivell econòmic, aquesta menor acollida es traduiria en què s’han deixat d’ingressar 10,6 milions d’euros, dels quals 8,3 milions correspondrien a cultius llenyosos de secà i la resta, a llenyosos en regadiu o pastures.

Valoració per sectors productius

La resposta ha estat molt diferent segons si es tracta de l’arròs -on s’hi ha acollit la major part de la superfície- o dels cultius llenyosos en secà -per als quals els requisits són difícils de complir.

En l’arròs, gairebé tota la superfície (98,9%) s’hi ha acollit a Catalunya. Aquesta xifra posa de manifest un bon encaix entre el component mediambiental d’aquest cultiu i el disseny de l’eco-règim.

A l’eco-règim de biodiversitat, que afecta tant a terres de cultiu com cultius llenyosos, l’acollida ha estat molt minoritària: 7,1% en el cas del secà i 1,4% al regadiu. Es tracta de xifres molt inferiors al 23,6% i 8,6%, respectivament, a nivell espanyol.

Ara bé, de tots els eco-règims, on l’acollida ha estat clarament inferior és a cobertes -inertes o vegetals- en llenyosos. Només la meitat de la superfície (51,9%) l’ha arribat a sol·licitar a Catalunya. Es tracta d’un percentatge molt similar al d’Aragó (50,5%) i lleugerament menor al conjunt d’Espanya (56,0%).

Si s’analitzen aquestes dades diferenciant tipologies d’explotació, en secà l’acollida és minoritària (només un 29,7% de la superfície) i és molt menor a la xifra per al conjunt d’Espanya (51,8%) i similar a l’Aragó (31,9%). Aquest percentatge afecta fonamentalment als cultius de secà de vinya, olivera i fruita seca. 

Pel que fa a les pastures, la taxa d’acollida a Catalunya sí que és rellevant (86,4%), encara que sis punts inferior al conjunt d’Espanya (92,3%). La causa podria ser que, a Catalunya, les pastures humides representen el 90,6% mentre al conjunt d’Espanya aquestes només són el 35,1 % del total.

Arran de les conclusions de l’informe, la FCAC reclama al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que, més enllà d’actuar com a gestor dels ajuts, s’impliqui en el debat perquè els eco-règims s’acabin d’ajustar a les necessitats dels diferents sectors de Catalunya.