"Catalunya lidera el nombre de cooperatives a l'Estat amb un model propi reconegut internacionalment"

Casat amb una aranesa i pare de dues noies. Enamorat de les tres, de la muntanya, l’handbol i l’associacionisme.

Arquitecte Tècnic especialitzat en patrimoni arquitectònic i arquitectura sostenible. Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals. Estudis complementaris en planificació estratègica a cooperatives, negociació i comunicació. 

President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de l’Associació de l’Economia Social de Catalunya. Fundador de la Cooperativa SePrA.

El dia 4 de juliol, les cooperatives catalanes commemoren el 125è aniversari...

125 anys de moviment cooperatiu organitzat. Òbviament les cooperatives fa més que existeixen i ja el 1842 tenim l’exemple de la Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona com a pionera a Catalunya. Però el 1889, en el marc del Primer Congrés del Cooperativisme, es decideix la fundació de la Cambra de Cooperatives catalano-balear com a entitat representativa del moviment. Commemorem aquest moment històric i recollim el testimoni d’anys de tradició, riquesa i pluralitat cooperativa a Catalunya.

El 7è congrés recupera l’espai històric de les diferents branques cooperatives per debatre i avançar plegats

Amb quins objectius es convoca el 7è Congrés del cooperativisme català?

Catalunya lidera el nombre de cooperatives a tot l’Estat i ho fem amb un model propi reconegut a nivell internacional. Ens distingim per l’arrelament territorial, la diversificació de sectors econòmics, l’aposta transversal per la innovació, la construcció participativa de polítiques, la intercooperació i l’acompanyament a la creació de noves cooperatives.

Tenim els objectius que les persones cooperativistes en siguem conscients i siguem prescriptores del nostre model. Alhora que volem mostrar a la resta d’agents que, en un moment de múltiples crisis que estan tensionant la societat i posant a prova els límits del planeta, el cooperativisme català ajuda a evitar el col·lapse a què ens aboquen altres models que posen el benefici econòmic per davant dels drets més bàsics de les persones.

Finalment, aquest 7è congrés ens donarà l’oportunitat de recuperar aquell espai històric on les diferents branques cooperatives -enginyeries, arquitectes, escoles, hostaleria, cura i salut, cultura, tèxtil...-  s’uniran per debatre, afrontar els reptes de futur i seguir avançant des de la coneixença mútua.

El Congrés vol reunir 1.500 cooperativistes; tenim 1.500 raons diferents per assistir-hi. 

El lema ‘Persones – Planeta – Propòsit’ sintetitza els valors que el cooperativisme català vol transmetre a la societat?

No és fàcil, però crec que sí.

Les cooperatives es creen per resoldre les necessitats, col·lectives i individuals, de les persones que en formen part. A més, l’interès per la comunitat és la nostra coresponsabilitat. Actuem més enllà del dinamisme econòmic del territori perquè ens bolquem en la protecció de l'entorn, la dinamització de barris i pobles, la creació d'ocupació… i ho fem des dels valors de l’ajut mutu, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Quina proporció de ciutadans serien sensibles al model d’empreses cooperatives?

Fruit d’un estudi dut a terme amb vista a la commemoració del 125è aniversari, sabem que el 81,3% de la població creu que les cooperatives hem de tenir un pes més important en l’economia catalana i que som el model d’empresa més ben valorat amb una mitjana del 7,4.

Hi sectors estratègics on la ciutadania valora especialment el cooperativisme. En concret, el 60% de la població identifica que es desenvolupa millor al medi rural i a l’agricultura. Per això cal posar en valor la feina de la Federació de Cooperatives Agràries i de tota la seva base cooperativa, i ens n’hem de sentir especialment orgullosos.

Què es poden aportar mútuament el cooperativisme agrari i les cooperatives de treball, consum, educació o habitatge?

Aquest mateix estudi apunta que la societat catalana identifica que el nostre punt fort és l’impacte social que generem, mentre que se’ns percep amb certa feblesa en la gestió col·lectiva i que això no ens permet un enfortiment financer. En canvi, el cooperativisme agrari és percebut en la línia contrària i, per tant, equilibra aquesta visió tan social del cooperativisme català.

Per altra banda, em costa molt la percepció seccionada del cooperativisme. Jo crec en una manera de fer les coses i de relacionar-me, en una economia arrelada i pròxima. En l’equitat i en les oportunitats per a qui vulgui construir i formar part d’un entorn en positiu. Que el cooperativisme sigui agrari, de treball, habitatge, consum, serveis o educació són només títols a fets totalment indispensables i que s’han de complementar en el món urbà i en el món rural.

Junt amb el congrés, està previst organitzar altres activitats commemoratives?

El Congrés forma part d’un conjunt de propostes per a la commemoració d’aquests 125 anys. 

També farem una campanya de comunicació i publicitat amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre model socioeconòmic a moltes persones que encara no el practiquen. Estem treballant amb la xarxa de premsa local, amb 3Cat com a mitjà col·laborador, a les xarxes socials... i uns grans murals ubicats a punts estratègics  ens recordaran que el cooperativisme teixeix i uneix el territori: de nord a sud i d’est a oest.

A l’octubre, farem un gran acte de cloenda: el Festival de música i cultura, pensat perquè s’hi apropin més de 10.000 joves.

Fa anys que treballem per aquesta celebració, molt pensada per afavorir el coneixement i el suport al moviment cooperatiu català. Ens volem visibilitzar davant la societat com a model econòmic de present i de futur, i necessitem comptar amb la presència de les persones que fem cooperativisme dia a dia, per fer-nos grans des de l’orgull i la feina ben feta.