La FCAC preveu una davallada de la producció del 40% d’avellana, baixant fins a les 4.100 tones

La producció d’avellana a l’Estat es preveu que caurà un 40% la campanya 2024-2025 i baixarà fins a les 4.100 tones d’avellana en closca, front les 6.800 tones de la campanya 2023-2024, que ja va ser un 17% inferior a l’anterior. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) alerta que es tracta d’una de les collites més baixes de la història i donarà a conèixer aquestes dades avui, a la reunió bilateral entre la Unió Europea i Turquia, en la qual participa en representació de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

En la reunió dels països productors d’avellana de la Unió Europea -Espanya, França i Itàlia-  amb Turquia -que és el principal productor mundial-  es tracta de l’evolució de la producció, dels preus i el mercat de l’avellana. Per aquest motiu, hi participen la Comissió Europea, una delegació del govern de Turquia i les organitzacions membres del COPA-COGECA (entitat que aplega els sindicats agrícoles i les cooperatives agràries europees), entre les quals s’inclou la FCAC.

La FCAC assisteix a la reunió a l’expectativa de les previsions de collita a Turquia i de la intervenció del govern turc realitzant compres públiques que ajuden a estabilitzar el mercat de l’avellana a nivell mundial.

La producció d’avellana de l’Estat espanyol es concentra a Catalunya, on algunes plantacions perillen i han patit fortes limitacions de reg a causa de la sequera provocada pel canvi climàtic

Josep Pere Colat, responsable de fruita seca FCAC, explica que “aquesta campanya marca un daltabaix històric a Catalunya i Espanya en la producció d’avellana. La sequera, sobretot durant la primera meitat de 2024 i per tercer any consecutiu, ha fet caure la collita i ha posat en perill la supervivència d’algunes plantacions. A més de la incidència en el secà, la falta d’aigua ha obligat a establir limitacions de reg a zones com les regades pel pantà de Riudecanyes”.

La FCAC alerta que, a més, la problemàtica del canvi climàtic agreuja els problemes sanitaris perquè provoca l’aparició de plagues emergents que perjudiquen el cultiu i per a moltes de les quals no hi ha tècniques de control eficients.

Un possible abandonament del conreu a les explotacions tradicionals de secà comportaria riscos mediambientals rellevants, ja que l’avellaner actua com a garant de l’equilibri territorial a zones on cap altre conreu és viable.