Les seccions de crèdit avui

A Catalunya, hi ha 55 cooperatives agràries amb secció de crèdit que presten els seus serveis a 72 poblacions i tenen un paper clau per combatre l’exclusió financera al món rural.

El paper de la secció de crèdit va més enllà de l’estrictament financer perquè també funciona com a centre de suport per a tràmits burocràtics i gestions diàries dels socis i sòcies més grans.  

No és en va que les 55 cooperatives agràries amb secció de crèdit presten els seus serveis a 72 poblacions, de les quals 30 no tenen cap servei financer. En conjunt gestionen 594 milions d’euros.

Es troben repartides arreu del territori, tot i que es concentren bàsicament a les comarques de Tarragona (30) i Lleida (23). També n’hi ha 2 a Barcelona.

PROFESSIONALITZACIÓ

Amb l’objectiu de preservar el model de cooperativa amb secció de crèdit, des de fa anys, aquest sector es troba immers en un procés de professionalització que ha comportat una millora en el control dels riscos.

La professionalització ha anat acompanyada d’un treball cooperatiu entre tots els grups d’interès, des dels consells rectors de les cooperatives a la Generalitat de Catalunya -en especial, el Departament d’Economia i Finances-; també entitats financeres, firmes d’auditoria, advocats i consultors.

L’ASC (Associació de Seccions de Crèdit) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han tingut un paper impulsor i de coordinació durant el procés.

PLATAFORMA INFORMÀTICA ASC

La professionalització ha comptat amb una aposta cabdal com és la posada en funcionament de la Plataforma Informàtica ASC. Aquesta eina esdevé una mostra inequívoca de la voluntat del conjunt de cooperatives amb secció de crèdit per treballar coordinadament.

La plataforma permet assolir alts estàndards de qualitat des de la sensibilitat màxima per la seguretat de les dades. També promou la digitalització en l’activitat de la secció de crèdit i dels socis i sòcies, alhora que millora la prestació de servei.  

En l’actualitat hi estan integrades un total de 39 de les 55 cooperatives amb secció de crèdit de Catalunya. Més del 80% dels dipòsits de les seccions de crèdit catalanes estan gestionats per seccions de crèdit que operen amb uniformitat contractual i comptable, que vetllen pel compliment de la normativa i per la salvaguarda de les dades.

AFRONTAR LES CRISIS PLEGATS

La manera d’afrontar la crisi de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils l’any 2015 és, també, un exemple de la voluntat de continuïtat del conjunt de les seccions de crèdit de les cooperatives.

L’ASC va assumir la concessió d’un préstec de 10 milions d’euros per facilitar la liquiditat dels impositors de la secció de crèdit de Cambrils front la dificultat de la cooperativa per obtenir liquiditat de la seva cartera d’inversió creditícia. Aquest préstec es va materialitzar en un moment en què es qüestionava  seriosament  la continuïtat del model de cooperativa amb secció de crèdit, alhora que hi havia un intens debat entre les pròpies seccions de crèdit sobre les accions a materialitzar.

D’altra banda, el préstec va estar avalat en un 75% per la Generalitat de Catalunya, que  també tenia garanties hipotecàries dels immobles de la Cooperativa de Cambrils. Per al 25% restant, es va establir garantia hipotecaria d’uns terrenys amb l’explotació d’una benzinera.

La secció de crèdit va atendre la retirada del 50% de tots els seus dipòsits durant 2015 i, al desembre, la cooperativa va presentar concurs donada la dificultat per fer líquida la cartera de crèdits i préstecs de la secció de crèdit.

Des d’aleshores, els impositors han anant recuperant els dipòsits pactats. A final de 2024, la cooperativa va vendre el seu patrimoni per liquidar tot l’endeutament de tercers.

Dels dipòsits totals de la secció de crèdit a principis del 2015, que superaven els 60 milions d’euros, només queda pendent  de retornar un percentatge inferior al 15%.   

PROCESSOS DE CONCENTRACIÓ

A nivell global, les seccions de crèdit han sofert el particular llarg període de sequera amb els tipus d’interès de pràcticament zero. La normalització dels tipus d’interès ha estat una molt bona notícia per al col·lectiu que s’espera que es mantingui a mig termini.

No obstant això i com a la resta de sectors econòmics, l’activitat agrícola i ramadera ha d’apostar per la concentració com a estratègia de viabilitat. Aquests processos provoquen que el nombre de socis es redueixi. Els socis que es mantenen són cada vegada més grans i amb necessitats financeres més importants. Es tracta d’una realitat ineludible per les seccions de crèdit perquè afecta les condicions necessàries per al seu desenvolupament.

La secció de crèdit necessita d’una cooperativa sòlida, arrelada al territori i a la seva gent

EL FUTUR DEL SECTOR

Les seccions de crèdit necessiten cooperatives amb una elevada activitat econòmica, socis en fase d’inversió empresarial que assegurin l’activitat econòmica d’aquesta cooperativa i un elevat nombre de socis implicats a la secció de crèdit, es fa necessari augmentar la limitació del 30% dels socis col·laboradors sobre el total de dipòsits actual .

Alhora, també són imprescindibles un conjunt de factors com la confiança dels socis en el bon funcionament de la cooperativa, perseverar en la professionalització i implantació de noves tecnologies i mantenir un nombre elevat de socis amb capacitat d’estalvi.  

La limitació del 30% es va instaurar en un moment excepcional en què la secció de crèdit més gran, amb diferència sobre la resta, es trobava a una cooperativa que presentava una clara asimetria entre la activitat econòmica cooperativitzada i el volum de dipòsits de la secció de crèdit.  

A dia d’avui, no estaria justificat posar en perill la continuïtat d’aquestes entitats pel fet de mantenir una limitació sense  tenir en compte ni la realitat del món rural ni l’entramat de persones –socis productors i socis col·laboradors- que mantenen vincles amb la cooperativa agrària del poble i poden gaudir dels serveis de la secció de crèdit.