"Millorar la gestió dels purins és cosa de tots"

Des de 1978, Ramon Armengol (Juneda, 1959) està al capdavant d’una explotació professional de porcí i vinculat a la Cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell.

És responsable de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i representa aquesta federació a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, on també presideix el Consell Sectorial de porcí.

Ramon Armengol, a més, ostenta la vicepresidència de la Confederació General del Cooperativisme Agrari (COGECA) i és membre del Consell General d’Interprofessionals d’Espanya.

La seva trajectòria professional li ha aportat coneixements en àmbits tan diversos com el món cooperatiu i sindical, l’administració municipal o la gestió del reg en el territori on viu.

Aquest estiu es publica el nou Decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes. Quin objectiu persegueix?

La finalitat no és altra que donar resposta a la Directiva europea de nitrats.

Caldrà veure si aquesta normativa serà capaç de corregir les deficiències i podrà aconseguir un canvi de tendència en les aigües subterrànies. Per això ens agradaria treballar més estretament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i que aquesta fos més transparent a l’hora d’aportar dades sobre les metodologies i els resultats dels controls que realitza.

Es tracta d’una norma rellevant?

Si el Decret s’aplica amb totes les seves conseqüències marcarà, sens dubte, un abans i un després. La nova normativa fiscalitzarà totalment la gestió del nitrogen a Catalunya i suposarà un dels sistemes més garantistes d’Europa.

Quines són les novetats que aporta?

Està bé que s’hagi abordat la fertilització de manera integral -comptant amb l’orgànic i l’inorgànic- i, per tant, coresponsabilitzant ramaders i agricultors de les aportacions que es fan al sòl.

Per contra, ens obliga a aplicar una tecnologia encara poc madurada i, a la pràctica, la norma quedarà oberta a tota la innovació que es generarà en aquest camp. Per aquest motiu ens vam oposar a la generalització en l’ús del GPS, tot i que, aplicat a llargues distàncies, ho veiem com un mal menor que contribueix a evitar males praxis.

Quant a l’aplicació del vano, malgrat la prohibició ministerial ha accelerat el procés, en realitat ja hi havia un acord de tot el sector per eliminar-ne l’ús gradualment. Sens dubte que se solucionaran molts problemes derivats de les males olors.

Quins aspectes han quedat per resoldre?

La burocràcia, que no s’ha simplificat, tot i que tenim les esperances posades en la digitalització de les dades. També l’adjudicació del N referència a cada explotació serà una font de maldecaps, i posarà contra les cordes més d’una explotació. És un punt en què caldria aplicar molt de sentit comú.

D’altra banda, si volem una bona gestió real sobre el territori, és clau disposar d’una bona capacitat d’emmagatzematge i sobretot facilitar el transport a zones deficitàries. La implantació de basses a destí ha quedat sense resoldre del tot, i en els requisits demanats, ens recau tot el pes de buscar la difícil complicitat de les administracions locals.

Ramaders i cooperatives, com han d’afrontar els nous reptes mediambientals?

Les cooperatives ramaderes ens trobem en una posició d’avantatge perquè fa anys que disposem de tècnics especialitzats en la gestió mediambiental i que suposen una peça clau en la nostra gestió diària.

Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, també hem apostat fort pels centres gestors i la figura de l’assessor. Cal un canvi de mentalitat. Els ramaders i els agricultors han de veure els gestors col·lectius i els seus tècnics com la garantia que algú gestiona les teves dejeccions de la manera més eficient possible, i no com un tràmit.

Així doncs, el futur passa per una millor gestió dels purins?

La sostenibilitat mediambiental, juntament amb el benestar del bestiar i la reducció d’antibiòtics, és un dels principals temes que tenim sobre la taula.

Estem convençuts que aquest és l’únic camí possible, però necessitem la implicació de totes les administracions, de tot el sector i de tota la cadena agroalimentària, que no ens poden deixar sols davant aquest repte.