Decret de gestió de la fertilització

Amb l’objectiu de donar resposta a la Directiva europea de nitrats, el nou Decret de la fertilització coresponsabilitza ramaders i agricultors de les aportacions, orgàniques i inorgàniques, que es fan al sòl.

Com a novetat, incorpora la necessitat de disposar d’un assessor en fertilització quan es tracti d’una explotació de més de 20 hectàrees en secà, 10 hectàrees en regadiu, 3 hectàrees de cultiu hortícola a l’aire lliure o 1 hectàrea en hivernacle.

També s’estableix una concentració màxima de nutrients al sòl per als diferents tipus de cultius i períodes

En cas d’aplicacions de fertilitzants orgànics, caldrà enterrar les dejeccions ramaderes amb uns determinats terminis que varien en funció de la proximitat a nuclis de població, l’època de l’any i l’origen.

En determinats supòsits d’aplicacions de purins caldrà l’ús de GPS i enviar les dades a la plataforma del Departament d’Agricultura. Alhora, es prohibeix l’ús del vano i cal disposar d’un sistema que permeti estimar la concentració de N i la dosi, existint un període transitori fins al febrer del 2021. També es fixen limitacions en quantitats i períodes d’aplicació de fertilitzants nitrogenats amb llindars específics de nitrogen total per a cada cultiu i zona.

Finalment, s’haurà de dur a terme un control documental anotant les aportacions de dejeccions ramaderes i la resta de fertilitzants en el Llibre de gestió de fertilitzants, que és obligatori per a titulars d’explotacions agrícoles de més de 4 hectàrees en secà, 3 hectàrees en regadiu, 2 hectàrees d’hortícoles o 0,5 hectàrees d’hivernacle.

Les explotacions agrícoles que hagin de realitzar Llibre de gestió de fertilitzants també es veuran obligades a fer la Declaració anual de gestió de la fertilització (DAN).

RAMON ARMENGOL | RESPONSABLE RAMADERIA FCAC

“Les cooperatives ramaderes ens trobem en una situació d’avantatge perquè ja fa anys que disposem de tècnics especialitzats en la gestió mediambiental, tot i que encara cal un canvi de mentalitat perquè ramaders i agricultors vegin els gestors col·lectius i els seus tècnics com la garantia de gestió de les dejeccions de la manera més eficient possible.

D’altra banda, si volem una gestió correcta i real de la fertilització en el territori, és clau facilitar el transport a zones deficitàries i, per aconseguir-ho, necessitem la complicitat de les administracions locals en la implantació de basses a destí.

També ens agradaria treballar més estretament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i que fos més transparent a l’hora d’aportar dades sobre les metodologies i els resultats dels controls que realitza.

En definitiva, cal la implicació de les administracions, del conjunt del sector i de tota la cadena agroalimentària davant aquest repte.”

JESÚS RICOU | RESPONSABLE CONREUS HERBACIS FCAC

“En el seu moment ja vàrem mostrar la nostra disconformitat amb el sistema de declaració de fertilització que té caràcter universal per a tot el sector agrari perquè, al nostre entendre, generarà una quantitat de dades impossible de gestionar per part de l’Administració.

La declaració anual de nitrogen és una nova obligació administrativa, que no suposarà necessàriament una millora en la fertilització dels nostres camps i pot suposar una complicació en la gestió de totes les explotacions agràries.

Per combatre les males praxis de fertilització, el que cal és molta formació i deixar-se assessorar a nivell tècnic. També són necessàries més analítiques de sòl que haurien de ser més assequibles i ràpides.

Hi ha molt camí a recórrer i millorar, però estic convençut que els agricultors som els primers interessats a una acurada fertilització.”