"Una reducció del reg agrícola del 80% suposaria la nostra desaparició"

Productor de poma, sucs, sidres i altres elaborats de la poma. Vicepresident de la cooperativa Girona Fruits i expresident de la IGP Poma de Girona. Enginyer agrònom i consultor d’indústries agroalimentàries a Catalunya i Llatinoamèrica. Membre del Governance Board de Fruit Futur.

La pagesia de la Unió Europea ha sortit al carrer per denunciar el que considera un tracte indigne en relació amb la resta de sectors econòmics...

La societat exigeix produir aliments d’alta qualitat, amb sostenibilitat, respecte al medi ambient i màximes garanties de seguretat, però ho hem de fer amb uns preus exageradament baixos i amb l’amenaça de les importacions. Per mantenir aquest nivell de preus, s’estableix un sistema d’ajuts sofisticat, burocratitzat  i complex que no aconsegueix els objectius perquè la major part d’aquests diners serveix per finançar la maquinària administrativa que gira al seu voltant.

Ara bé, el poder de decisió sobre aquests ajuts genera un sentiment social urbà exigent, poderós i protector alhora que, a la pagesia, ens provoca sensació de feblesa, dependència i desmotivació.

"Poma de Girona som 80 famílies, 300 treballadors a centrals i 3.000 al camp, a més de 1.500 llocs de treball indirectes"

A Girona, es produeix el 30% de la poma de Catalunya i el 20% de la poma de l’Estat espanyol. Quantes persones hi ha al darrera d’aquestes xifres?

Som 80 famílies, 300 treballadors a centrals, 3.000 a camp i 1.500 llocs de treball indirectes; 2.000 hectàrees de conreu i una facturació anual de 100 milions d’euros.

La producció de Poma de Girona és un sector punter, organitzat, tecnificat i especialitzat. Hem aconseguit noves varietats i millorar les existents, nous sistemes de producció, protecció de les plantacions, eficiència en el reg i l’adobat, lluita biològica i reducció de residus, entre molts altres reptes. L’organització comercial arriba arreu del món i les centrals de conservació i envasat incorporen l’última tecnologia.

Quina afectació pot tenir la sequera a les comarques de Girona?

El socis i sòcies de les cooperatives de Girona estem preocupats perquè veiem perillar la nostra forma de vida. Els pagesos ja portem dos anys de restriccions i de pèrdues en les nostres produccions, però una reducció del reg agrícola del 80% suposaria la nostra desaparició.

Durant segles, el riu Ter ha generat riquesa a les comarques de Girona. Es van construir embassaments per evitar inundacions, però alhora es va dur a terme un desviament de l’aigua del Ter per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona... i el subministrament d’aigua a la ciutat s’ha anat incrementant fins que el Ter ha dit prou.

Aquesta sequera era previsible. No obstant això, de les tres plantes dessalinitzadores planificades al 2008 només una està en funcionament i les canonades de distribució han continuat perdent aigua durant anys.

L’aigua del Ter, doncs, a qui abasteix?

Les aigües del Ter, destinades històricament a la pagesia per a regadiu de les terres de conreu i a l’ecosistema de les comarques gironines, des de fa 60 anys són requisades sense cap contraprestació. Actualment estan desviades als nuclis urbans per a consums industrials, d’esbarjo, turístics i altres usos que el Govern considera prioritaris.

En concret, l’aigua superficial i dels embassaments del riu Ter es destina a Barcelona, mentre les aigües subterrànies van les poblacions de la Costa Brava amb forta demanda en temporada turística.

Finalment, si queda algun glop d’aigua, s’autoritza per a regadiu a la pagesia i, en l’actual situació, es poden provocar enfrontaments i problemàtiques molt greus, com la total salinització de la plana del Baix Ter, Muga i Fluvià.

El Govern va aprovar un Pla especial de sequera especificant la reducció del consum per activitats econòmiques. Quin és el sentiment del sector?

Tot i que s’està parlant amb la Conselleria per mirar de flexibilitzar-ho, amb el plantejament inicial del Decret de Sequera se’ns obliga als pagesos a estalviar el 80% d’aigua; als ramaders, el 50%; a les indústries i l’hostaleria, el 25%.

"Per què ens penalitzen amb una reducció tan superior a qui hem invertit al territori?"

Els productors de Poma de Girona no entenem per què a les empreses que hem invertit al territori se’ns penalitza amb una retallada tan superior a la resta, quan el percentatge de reducció del consum podria ser menor si es presenta un Pla d’estalvi. Nosaltres no podem deslocalitzar els conreus. Si els nostres arbres moren, perdrem la inversió i la producció. També els ramaders haurien de reduir la capacitat de les seves granges i portar el 50% dels animals a l’escorxador, mentre altres sectors ni tan sols han de reduir la seva activitat?

Com és habitual, el govern salvarà, amb l’aprovació d’ajuts, l’adopció d’acords que perjudiquen els pagesos. Potser per això, en lloc d’ajuts, hauríem de parlar de compensacions. Seria una terminologia més adient i més digna per a la pagesia.

A l’hora de calcular aquestes compensacions, serà difícil quantificar tots els efectes negatius de la manca de regadiu.

A més de la pèrdua de collites... es tindran en compte la pèrdua de mercats i de clients, l’endarreriment en la investigació de noves varietats, la pèrdua de valor humà de nois i noies joves que canviaran de sector, l’ajornament de noves inversions, la mort d’arbres per salinització dels terrenys? 

La salinització provocaria que, entre 500 i 1.000 hectàrees de la part baixa del Ter, esdevinguin irrecuperables en dècades. Les perspectives són greus i, per això, productors i cooperatives demanem un tracte equitatiu i equiparat amb la resta de sectors.

Com es pot conscienciar el conjunt de la societat?

Tothom hauria de ser conscients del “dia zero”; és a dir, aquell dia en què l’aigua deixa de rajar a les aixetes de les grans ciutats. També caldria un Reial decret d’aprofitament de l’aigua a vivendes, residències, hotels, indústries... i un major preu de l’aigua fomentaria l’estalvi i ajudaria a finançar infraestructures.

Caldria projectar una Catalunya amb major resiliència al canvi climàtic i ser conscients que el creixement de Catalunya és difícil amb un dèficit fiscal, d’infraestructures i d’aigua a determinades zones del territori.