La fruita seca, en perill

La situació de sequera que s’arrossega a Catalunya i els efectes del canvi climàtic estan tenint un impacte greu en el sector de la fruita seca que, afegit a la crisi de preus, dibuixa un escenari complicat.

Les altes temperatures i la falta d’aigua dels darrers anys han afectat el desenvolupament adequat dels cultius d’ametlla, avellana i garrofa, i han provocat una davallada de la producció que actualment és sensiblement inferior a les collites considerades dins de la normalitat.

A Catalunya, la fruita seca és un sector format majoritàriament per explotacions de secà, que són les que més han patit reduccions de producció, tot i que la situació és especialment delicada per a l’avellaner. En aquest sector, fins i tot s’han donat casos d’arbres morts a zones de regadiu, com les de l’àrea del Pantà de Riudecanyes.

A més, el descens de la producció agrícola a causa de l’emergència climàtica afecta al conreu i en conseqüència posa en risc la sostenibilitat econòmica de productors i empreses cooperatives.

"La caiguda de la producció i la crisi de creus poden provocar l’abandonament del conreu a un sector estratègic per a l’equilibri territorial"

Per això, si no s’aconsegueix revertir la situació, arribarà un moment que no serà viable la continuïtat de l’activitat agrària i cal tenir molt presents les greus implicacions per a equilibri territorial que comportaria l’abandonament de la producció de fruita seca a zones de secà: a molts territoris, aquest és dels pocs cultius que es poden mantenir.

D’altra banda, la pressió del mercat exterior és creixent i repercuteix negativament en el preu del producte. En el cas de l’ametlla, està arribant producte de Califòrnia a preus molt baixos que enfonsa el nostre mercat i, si bé les plantacions intensives en regadiu fan augmentar les xifres totals de producció catalana, a les zones de secà els rendiments són cada vegada més baixos.

Es precís que les institucions públiques aprovin mesures urgents i eficaces per donar suport al sector.

Entre les demandes de la FCAC en aquest sentit s’inclou una redefinició dels ecorègims de la PAC, que no encaixen bé amb les peculiaritats dels cultius llenyosos en secà a les zones mediterrànies. També són necessàries inversions en infraestructures de regadiu que garanteixin l’aigua als arbres, així com millorar les condicions de les assegurances per al sector. De forma complementària, per a les explotacions amb arbres morts caldria establir un pla d’arrancada i replantació.

Addicionalment, aquests cultius estan patint problemes sanitaris importants que amenacen les produccions i contra els quals es disposa de pocs productes autoritzats i eficaços.