“M’hi sento a gust, molt ben acollida, i ara ja som tres dones"

“Soc neta, filla i esposa de pagesos. La meva feina és d’administrativa, però soc sòcia de la cooperativa i el meu home porta la nostra terra. A casa es parla de l’arròs cada dia, de la sembra, la sega…” Salomé Marín és una de les primeres dones que es van incorporar al consell rector d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, quan li van proposar al 2023.

“M’hi sento a gust, molt ben acollida, i ara ja som tres dones. Al consell rector, tots sumem. Cal que hi hagi gent amb un perfil més agrari i que coneguin tot el procés de l’arròs, però també persones més avesades als números i a moure’ns entre la burocràcia”.

La seva vida estava lligada a la Càmara Arrossera de la Cava des de petita “recordo el meu yayo, que hi va treballar des que es va fundar fins a la jubilació, amb l’uniforme de color crema i el brodat de la cooperativa en vermell”. Aquesta va ser una de les cooperatives impulsores de la fusió d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, la qual “ens fa sentir molt protegits amb professionals molt qualificats”.

Arrossaires va continuar creixent i, al 2012, va adquirir la marca ‘Nomen’. Posteriorment i d’acord amb el compromís per la innovació, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn, s’ha creat la gama de productes ‘Qualitat 1 Minut’.

No obstant, Salomé obre el cor: “El futur el veig incert, perquè la producció d’arròs no és la mateixa de fa deu anys. El canvi climàtic, la sequera, les altes temperatures a l’estiu i també les espècies invasores com el cargol poma, el flamenc i la polla blava estan perjudicant la producció”.

A la cooperativa hi ha un grup de joves. “Estem fomentant la seva incorporació perquè la tecnologia i la maquinària faciliten la feina, però aquestes problemàtiques i la davallada de preus ho fan complicat”.

Malgrat tot, somriu. “Els arrossars s’han de visitar almenys una vegada a la vida perquè sempre són bonics. Quan els camps estan inundats, quan verdeja i l’arròs sembla gespa o quan són grocs i a punt de segar… Aquest és el meu moment, a final d’agost, quan ha sortit l’espiga i el gra és ros… amb aquella olor de terra, d’essència del delta…”