Carregant web FCAC

GO COOPVITILOOP

Implementació del compostatge per tancar el cicle de la matèria orgànica en el sector vitivinícola cooperatiu

COOPVITILOOP

Aquest projecte s’ha creat amb l’objectiu de tancar el cicle del carboni en el sector vitivinícola mitjançant l’optimització del co-compostatge per a higienitzar i estabilitzar els residus i sub-productes obtinguts de la verema, el processament del vi i del tractament de les aigües per a la seva posterior aplicació com a biofertilitzants/esmena orgànica.

S’inicia el maig de 2022 i finalitza el setembre de 2024.

Objectius

  • Donar resposta al problema dels residus sòlids (restes de poda, rapa, brises i mares) generats en les vinyes i afavorir l’economia circular utilitzant-los en la mateixa industria.
  • Convertir els residus sòlids en compostatge per obtenir benefici directe d’utilitzar el compost com a fertilitzant orgànic en les pròpies vinyes, tant en els conreus convencionals com en els ecològics.
  • Disminució de les emissions i costos relacionats amb el transport dels residus sòlids de les vinyes, i disminució en l’ús de fertilitzants inorgànics i orgànics.
  • Demostrar els beneficis ambientals i econòmics relacionats amb l’autogestió de residus orgànics d’aquest sector.
  • Encoratjar als agricultors i viticultors a utilitzar fertilitzants orgànics procedents d’aquests residus, tancant el cicle de la matèria orgànica.

Cooperatives participants

COVIDES (líder) i CEVIPE Grup Cooperatiu.

Socis del projecte

A més de les cooperatives participants, són socis (membres del grup operatiu) del projecte la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, actuant com a coordinador del grup operatiu; i la Fundació Universitària Balmes de la Universitat de Vic (BETA Technological Centre) actuant com a centre de recerca.

Resultats obtinguts

Els principals resultats mostren que les característiques del fang de depurada tractat (alt contingut d’humitat i material biològicament bastant estable), dificultava el correcte desenvolupament del procés de compostatge.

Els materials obtinguts eren estables però no es podien considerar higienitzats, ja que en el procés de transformació no es van assolir les temperatures mínimes (valors marcats en la legislació de fertilitzants) durant el temps suficient.

La recomanació en aquest sentit seria millorar el sistema de deshidratació de fangs (optimitzant el procés de centrífuga) i considerant altres cosubstrats (per exemple, dejeccions provinents de granges properes) per aportar matèria orgànica amb un índex de biodegradabilitat alta.

Tot i així, s’ha avaluat el potencial d’aquest biofertilitzant/esmena orgànica com a producte amb interès agronòmic. La comparació entre els dos composts aplicats (comercial i l’obtingut dels residus dels cellers) gairebé no va mostrar diferències ni en els paràmetres vegetatius ni edàfics estudiats, per tant, es pot concloure que el compost CoopVitiLoop té la mateixa capacitat de fertilitzar el sòl que el compost comercial sense que s'hagin observat efectes perjudicials com la promoció de patògens.

Pel que fa als estudis de mineralització de carboni, els dos composts (comercial i compost del CoopVitiLoop) mostren comportaments similars, mentre que la capacitat de mineralització de nitrogen del compost CoopVitiLoop és notablement superior.

L’anàlisi tecnoeconòmic i ambiental és favorable, tot i que a l’escala demostrativa provada en aquest projecte, els costos d’obtenció del compost són lleugerament superiors als de la gestió externalitzada dels fangs de depuradora.

Conclusions

L’objectiu principal del projecte ha estat tancar el cicle del carboni en el sector vitivinícola mitjançant l’optimització del cocompostatge per higienitzar i estabilitzar els residus i subproductes obtinguts de la verema, el processat del vi i del tractament d’aigües residuals per a la seva posterior aplicació com a biofertilitzant/esmena orgànica.

S’han obtingut uns composts estables però no higienitzats (degut a les característiques fisicoquímiques dels subproductes tractats).

S’han demostrat els beneficis i efectes d’utilitzar el producte resultant com a biofertilitzant/esmena orgànica, així com també s’ha demostrat els beneficis ambientals i tecnoeconòmics d’autogestionar aquests residus de forma local.

Els resultats obtinguts han demostrat el següent:

  • Les característiques fisicoquímiques dels subproductes és un factor clau per assegurar un bon procés de tractament.
  • L’estabilitat dels fangs de depuradora fa que sigui necessari l’ús d’altres cosubstrats per millorar el procés. Seria oportú considerar altres residus orgànics produïts en la zona per maximitzar l’aportació de matèria orgànica i assegurar condicions d’higienització durant el procés de compostatge.
  • El compost obtingut té unes característiques interessants per ser utilitzat com a esmena orgànica.
  • El seu ús no mostra diferencies significatives comparat amb l’ús d’un compost comercial.

Entitats finançadores

Projecte finançat a través de l'Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.

   

Altres projectes

Som socis de
Amb el suport de
Dinamitzadors de l'Agenda Rural de Catalunya